Rotllo patatero.. però i què?

Entrevista: Louann Brizendine La neuropsiquiatra nord-americana.

“La dona fa servir 20.000 paraules al dia, l’home 7.000″

No som com volem ser, sinó com les hormones volen que siguem. Ho explica la
neuropsiquiatra californiana Louann Brizendine en el llibre El cerebro
femenino (RBA).

El cervell unisex no existeix?

Homes i dones tenim cervells diferents. (…) Perpetuar la norma masculina vol
dir deixar de banda les diferències biològiques reals, menysvalorant les
habilitats específiques del sexe femení.

Les hormones ens dominen?

Conformen els nostres valors i desitjos. Guien les nostres conductes
alimentàries, socials, sexuals i, en definitiva, la nostra manera de ser.
Vostè diu que les dones expressen millor les emocions, mentre que en els
homes primen els impulsos sexuals, l’acció i l’agressivitat.
Exacte. Els pensaments sexuals ataquen el cervell masculí un cop per minut,
les dones pensem en el sexe un cop al dia, o una mica més els dies previs a
l’ovulació, quan el nostre nivell de testosterona puja. Estem molt
condicionades pel cicle menstrual, tenim necessitats diferents cada dia del
mes.

Per què ens agrada tant parlar?

A l’adolescència, el plaer de parlar amb una amiga és equiparable a
l’orgasme sexual. Als instituts, les noies van juntes al lavabo perquè és
l’únic lloc on poden parlar en privat. Els nois no ho entenen: es pensen que
les noies es tanquen al lavabo per practicar jocs sexuals. L’hipocamp, on es
forma l’emoció i la memòria, és més gran en el cervell femení que en el
masculí, així com els circuits que controlen el llenguatge i l’observació de
les emocions dels altres.

D’aquí ve la intuïció femenina?

Bingo. La famosa intuïció femenina té una explicació biològica.

¿Estem més dotades, doncs, per a la comunicació?

Molt més. En un sol dia, una dona utilitza 20.000 paraules, i un home tot
just en fa servir 7.000. Nosaltres solem recórrer al llenguatge per resoldre
conflictes, els homes tenen més tendència al cop de puny.

Com anem de matemàtiques?

No hi ha diferència entre les aptituds matemàtiques i científiques d’homes i
dones. Ara bé, a l’edat en què toca triar carrera, les dones tenen més
interès per interaccionar amb els altres i descarten les feines solitàries.
Poques dones s’acaben dedicant a la ciència, (..) si un dia et baralles amb el teu marit, molt temps després
recordaràs on va tenir lloc la baralla, quina roba duies posada i quines
paraules exactes us vau dir. Ell ni tan sols recordaria que us vau barallar,
si tu no li ho anessis recordant sovint.

Tranquil·litzem els lectors masculins, va: ¿els homes són tan intel·ligents
com les dones?

Tenim una mateixa intel·ligència mitjana. Però nosaltres hem nascut amb uns
talents i ells amb uns altres, configurats per la seva pròpia realitat
hormonal. I tot té les seves contrapartides: justament perquè les dones som
més sensibles, som també més propenses a patir depressions i angoixes,
sobretot durant els anys fèrtils.

¿És inevitable que els nens juguin amb cotxes i les nenes amb nines?

En general, sí. Una pacient meva, entestada amb les joguines unisex, va
regalar a la seva filla de tres anys un cotxe de bombers. Una tarda es va
trobar la nena bressolant el vehicle, i dient-li: “No pateixis, camionet,
tot anirà bé”. Aquella nena no estava condicionada per la cultura,
senzillament havia nascut amb un cervell femení que la impulsava a tenir un
determinat comportament. Per més que uns pares eduquin una nena com si fos
un nen, la biologia sempre tindrà més pes que l’educació.

¿L’amor, més que no pas al cor, es troba al cervell?

Totalment. Ens enamorem si ens ho dicta el cervell. La química entre dues
persones no és accidental: ens sentim atrets per persones que poden
compensar les nostres deficiències en la loteria de la reproducció humana.
Al llarg de la història de la humanitat, els nostres cervells han après a
identificar les parelles més sanes, les que ens donaran més fills i les que
ens facilitaran la supervivència. No és per casualitat que a les dones ens
atreguin els homes una mica més alts, una mica més rics i una mica més grans
que nosaltres. I guapos, esclar!

Les dones som més fidels?

Els homes són el doble d’infidels, però nosaltres no som monògames. La
fidelitat femenina és un mite. Els estudis genètics humans revelen que el
10% (un de cada deu!) dels presumptes pares investigats no tenen cap relació
genètica amb els fills que creuen haver engendrat.

L’homosexualitat és biològica?

Naixem homosexuals o heterosexuals. L’orientació sexual és cosa de circuits
cerebrals, no és una decisió conscient. Els gais són gais encara que es
casin amb una dona, tinguin fills i es neguin a reconèixer que són
homosexuals. El cervell femení té la meitat de probabilitats de tenir
circuits d’atracció pel mateix sexe que el cervell masculí. És a dir, neixen
el doble de gais que de lesbianes.

La maternitat ens canvia la vida. També ens canvia el cervell?

Ser mare transforma el cervell de la dona de forma irreversible. Les
necessitats dels fills esdevenen un imperatiu biològic, per damunt de les
pròpies necessitats personals. Jo sóc una dona diferent des que va néixer el
meu fill, que ara té 17 anys. Les dones fem espai al nostre cervell per als
fills, fins que aquests se’n van de casa i de mica en mica els circuits
maternals es debiliten. Per això durant l’etapa postmenopàusica experimentem
una mena d’alliberament i descobrim interessos que ni sabíem que teníem.

Eva Piquer
AVUI, 23/02/2007