I li vaig preguntar… “què fas amb un llibre de horóscops?” I em digué… “me’l va regalar una pacient i ara l’he posat a l’estanteria”…. – “però hi creus?”-…- “no no, que va… ella hi creia”- “doncs aquell es un Virgo de veritat.. potser amb ascendent Aries”…-”passo, passo.. què no hi crec”…
Doncs encara què molts no hi creguin (sobre tot els Escorpins i Aries, jajaja)….em pregunto per què hi ha tanta gent amb trets comuns que comparteixen horóscop? O potser es que ens creiem que hi ha una semblança que no existeix? O estem predisposats a trobar aquestes semblances… i per això ens muntem una peli del tema… la qüestió es que quan penso en la gent que te el mateix horoscop que jo i que li ha de passar coses semblants a les que em passen a mi.. ho trobo absurd… es absurd.
Trets personals… potser si… fets determinats pel destí estelar… doncs.. nops.
18 Juny, 2008 a les 8:44 am |
L’horoscopologia no és més que un gènere literari, com la novel·la, la filosofia, la ciència, la poesia, la crònica esportiva, les necrològiques… i pel meu gust, dels menys interessants.
18 Juny, 2008 a les 1:24 pm |
Doncs jo sóc cranc i no compleixo per res els tòpics del signe, apa. I no em diguis que sóc l’excepció que confirma la regla!
18 Juny, 2008 a les 1:27 pm |
els crancs (lunàtics o no) son els unics capaços de fer aquest comentari al blog.. jajajajja
18 Juny, 2008 a les 4:06 pm |
Quan algú em llegeix la meva postal que correspon al meu signe, d’aquelles que venen a Les Rambles, sempre em diuen “sí, sí, ets tu” que penso… i?
18 Juny, 2008 a les 9:07 pm |
doncs mira que deu ser difícil definir-te a tu…