Avui es un d’aquests dies en que apart de respirar divendres, la calor em porta el cap a dies de l’estiu passat… recordo poques vacances i molta calor, relax i estrés, expectatives i serenitat, anar a caminar amb el gos i ajupir-me amb esforç per llençar la pilota, gent fent kitesurf.
Però ara comença un altre, i comença avui. A les dues del migdia ja hi havia qui es despedia fins dilluns, el Tomas Molina preveu que farà sol i la meva carpeta verda te fulls què no encerto a llegir a aquestes hores, sembla que les lletres ballin dient que marxi a casa.
Mentrestant imagino si demà podré endur-me una banyereta de plàstic a la platja o vaig directe a que provi les onades…
Escoltant Alanis Morrisette sé que no aniré al concert. Ni al Sónar. Ni al cine. Ni sortiré aquest cap de setmana. Potser veig algun amic, però tinc ganes de sorra. Faré sucs i trituraré verdures. Potser també estreno la piscina.
Memória per recordar unes fotos del cotxe per vendre’l. Millor si està descapotat. També puc vendre mes coses d’ús breu que ja no fan falta… Miraré al traster. I compraré un cubell i una pala.
I aniré a pendre el sol i a gaudir de les seves sensacions. Per poder veure aquella expressió quan descobreix llocs nous, què omple els pulmons de aire i renta el cap de pensaments. Cada dia es una informació nova, una sensació diferent i un atreviment, es el meu heroi.
