Companya meva. Pensava que havies marxat per mes temps, però has aparegut, com tantes altres vegades, per recordar-me moltes coses. Quan avises ja t’espero, i recordo que t’havia cridat a venir, però ara m’has invaït l’espai de sobte i no estava preparada. Com una visita incómode i que es queda per una temporada, m’hauré de fer a la idea. No em caus bé, però ets tan part de mi, que suposo que… t’hauré de mirar a la cara altrecop i fer-te espai. Benvinguda. Quin remei. Marxa aviat. No m’agrades.
22 Juny, 2008 a les 12:49 pm |
Pst… fa un café? (o conecta el mobil!) ..
22 Juny, 2008 a les 1:06 pm |
….
22 Juny, 2008 a les 1:23 pm |
jo tinc una amiga molt plasta que quan ve a casa poso l’escobra del revés i tampoc marxa.. jajaja
22 Juny, 2008 a les 1:25 pm |
hi ha dues paraules per definir això… pas-so
(ja et val!) jaja
24 Juny, 2008 a les 9:05 pm |
Eto e mu metafórico….quien é eta amiga???? Fa tant de temps que no se de ti que ya no te pillo, ya no se si es la “soledá” o la regla….jajajajja!
Plica, plica….