Que la vida es plena de casualitats que no ho son.. està clar. Al menys per a mi.
Les quotidianes serien : Quan tens pressa i agafes tots els semàfors en vermell, o quan no en tens i s’organitzen per posar-se verds seqüencialment, amb una coordinació espasmosa. Quan vols esmorzar sà, i la barra del bar es plena de croissants. O quan vas amb un “caprici” de dolç, però no en queda ni un. Típic: Quan tens pressa i et posen la llet del tallat “bullint”… i quan vols sentir el trànsit i no el donen a cap emisora.
Tot i què això podría ser una branca suau de la llei de Murphy.
Entre les menys quotidianes…o curioses: quan veus algú pel carrer que s’assembla a un altre que coneixes i què no veus fa temps, i aquella tarda et truca. Quan 3 persones que no es coneixen entre elles et recomanen el mateix día, una peli de fa 5 anys. Quan et presenten a algú amb un gos, un fill i un cotxe amb el mateix nom que els teus (no entre ells, jaja). Quan has anat de vacances a un lloc i un hotel on un altre què no sabies que hi anava, ha estat de vacances dos dies abans que tu….. I acabes d’al·lucinar quan tot això passa en una mateixa setmana.
Hi ha un “cupo” de casualitats? O serà un no parar?
21 Setembre, 2008 a les 5:57 pm |
Esperem que sigui un no parar.
Respecte a la broma que fas i de la que rius tu sola… què malament estem, no? Que haig de venir??
22 Setembre, 2008 a les 10:35 am |
mira, quan tinguis un gos i un fill que es diguin Honda.. avisa’m..
22 Setembre, 2008 a les 12:13 pm |
Fàcil, fàcil… tinga’s el mòbil a punt que en qualsevol moment et truco.
22 Setembre, 2008 a les 1:56 pm |
Ja me l’he posat a sobre la palma de la mà mirant cap a mi.. si no ha de ser abans de l’hora de sopar avisa que necessitaré la palma per batre la truiteta de la nit. Gràcies.
(no ric que després dius que ric sola de les meves insulses graciositats)
22 Setembre, 2008 a les 7:20 pm |
les teves graciositats em deixen sense paraulOs.