Archive for the ‘Cine’ Category

Un altre va de cine

17 Octubre, 2007

a_mighty_heart.jpg

Recomanació: Penso que tracta el tema del conflicte asiàtic fent una immersió cultural i social que personalment m’ha agradat. Increible com estressa l’ambient de les ciutats… El comportament de la policia, la societat, l’estil de vida, les prioritats, les gestions burocràtiques… Es un punt “curiós” dins la trama de la peli.

D’altra banda, el perfil psicologic de la prota es una mica bèstia, o ens el pinten així., no ho se.. no m’he documentat de com va anar la història real. Potser la veritable protagonista dels fets tenia aquest caràcter, però tanta duressa… tanta…. i embarassada. Si va ser així realment, la dona era de gel.

Punts estranys: El que mes em va cridar l’atenció es quan finalment te el nen.. ufff… no vaig ser la unica en riure a la sala… A la peli… dona a llum a un nen de 4-6 mesos (despres de simular un part IN LIVE) i d’altra banda.. el nadó NO POT SER FILL DEL SEU PARE… Surt un nen clarament indi, asiàtic, o nepalés,  i no cola… En ser la darrera imatge de la peli.. em va “obligar” a quedar-me a veure els crèdits.. i si.. el nom del “Adam Baby” es indi… Quina patinada… mes que res pel riure i el xoc visual.

Anuncis

Va de Cine

29 Setembre, 2007

4-minutos.jpg

“4 minutos” o  “Vier Minuten” es una pel·lícula que et transporta a una realitat que moltes vegades no veiem, perque ens és llunyana. No només la vida del qui te talent, sino la vida de qui té un trauma, del qui pateix i condemnem sense pietat.

No parlo de perdonar a un assassí, però les raons de les persones no sempre son fàcils de veure. I em va despertar una manca de paciència que desconeixía en mi.

Fora de la interpretació psicològica barata, considero què hi ha dues grans actrius  que fan d’un guió incómode tota una obra d’art.  No es una pel·lícula fàcil, tampoc relaxada, però la vaig gaudir.

 Una altre;

“Caòtica Ana”, la visita al cine d’aquesta setmana la vaig fer recomenada per algú que considero amb criteri Verdi Club, però en aquest cas divergirem… fora del tema de les hipnósis regressives (poc creibles), el paper interpretatiu de Manuela Vellés es bastant fluix, nena mona de cara, amb uns ulls transparents i una figura atractiva.. ha d’apendre entonació i una mica d’expresssivitat.

El guió també es fluix i té un parell de salts en l’argument que no he sabut entendre (ni jo, ni d’altres). La Bebe fa el seu paper, crec que s’autointerpreta. I l’hipnotitzador fa fins i tot un pél de ràbia… i sino, aneu i ja em direu.

ana_caotica.jpg

Tot i això recomano la pel·lícula als enyorats d’Eivissa i del mercat de les Dalies.

Ahps, i el cos del Nicolás Cazalé, que no té desperdici.

Vull anar al cine

8 Setembre, 2007

cine.jpg

I no trobo cap pel·lícula que em cridi l’atenció…

Alguna recomanació?

Ohhhh què dolentaaaaaaaaaa!!!

16 Juny, 2007

lenfer.jpg

Seria la definició de “rollo patatero”… Un guió que no val res principalment perquè els actors tampoc el descriuen, xocant la mare de 30 anys què vol ser caracteritzada com si en tingués 60 però què segueix semblant 30. Tres filles diferents amb els seus fantasmes, vides problemàtiques i rutines.. els constants sorolls repetitius durant tota la pel·lícula volen remarcar aquest caracter repetitiu i avorrit de la vida de cadascuna d’elles…

No s’acabava mai, i quan s’acaba tampoc no se sap perquè s’acaba així… es a dir.. decepcionant.. Una bona recomanació per a algú que us caigui malament… ves-hi, ves-hi…

to be or not to be

1 febrer, 2007

 

babel.jpg

A: Pst tia: es moooooooooolt bona, quina canya

B: La ví ayer…vaya mierda de película.. no vale nada.

No se si leer críticas , ir al cine de blanco, pedírsela a alguien o esperar al Videoclub. De momento la BSO me gusta.